poema narratiu

Era un xiquet motl menut,
i tenia molta  vergonya  pero molt cornut
perque tenia un gorro de cuernos 
era tant tancat,
que no tenia cap amig.

 Fins que un dia se dijo a ell mateix,

que tenia que fer amics

perque si no de major estaria sol i

ningu querria estar amb ell.

Un dia es propuso fer amics,

cuan fue a proposarles que foren els seus amics,

le digueren que no, 

claro com le iven a dir que si,

perque no sabien quien era no es avia presentat i

un dia volvio les dijo:

quien era,

que coses le gustaben fer i si querien ser els seus amics. Pero el tubo mala sort i le digueren que no.

Els xics se lo pensaren molt detenidament i

pensaren que le habien fet molt de dainy i

le invitaren a xuguar.